12. La «tirada de gorra»

Per fi ha arribat el dimecres 22 de juny de 2011, el moment tan esperat, l’instant pel qual l’Y i la X (i la resta d’aspirants i famílies) han sospirat els últims 22 mesos, des que en aquell Play Place de McDonald’s de poble prelitoral prenguessin aquella decisió que ha trasbalsat i canviat la seva vida de dalt a baix.

El despertador de la X està posat a les 4’20 de la matinada, però a aquella hora ja és a la dutxa. S’ha despertat abans d’hora i ja no s’ha pogut adormir. Els nervis, l’emoció, el cansament de tants i tants dies s’acabarà en breu, però vol gaudir, degustar i paladejar cada instant del dia.

A les 5’45 del matí enfilen el camí de Mollet del Vallès, acompanyats en aquest periple per tres íntims amics que representen els tres pilars que els han sustentat durant tots aquest mesos: l’ajuda econòmica, la família i l’amistat.

Quan arriben a Mollet, cap a les 6’40, l’Y entra a l’institut i deixa la X i els tres acompanyants passejant tranquil·lament cap a l’entrada de l’ISPC. Quan hi arriben han de posar-se a la cua, que espanta només veure-la. Són les 6:56. Al cap de poc la cua avança uns tres metres, però s’atura de nou i no es mou fins al cap de tres quarts d’hora. Quan (per fi!) aconsegueixen entrar al recinte, invitació blava en mà, l’Y els està esperant a la porta. En aquest temps ha tingut temps de vestir-se i revestir-se deu vegades, almenys. Vestit impecablement d’uniforme, al rostre se li reflexa que està content i orgullós de poder compartir aquest dia amb la gent que estima. L’Y els indica on són els serveis mèdics, la cafeteria i la zona on, si el volen veure al moment de canviar de gorra, haurien de seure si troben lloc. Localitzen quatre cadires a primera fila, davant d’un sorral, amb unes vistes immillorables a la taula on estan exposades les gorres (que han passat la nit al ras) i a la pantalla gegant habilitada perquè tothom pugui fer-se una idea del que passa entre les files. Són les 7:51h.

L’Y i els seus companys han de formar junts al pati de banderes i des d’allà recórrer els metres que separen aquella zona de la pista d’atletisme, baixar per la rampa i començar a formar els dos blocs de quinze files i 41 aspirants per fila. L’Y, un cop estigui finalitzat el desplegament, estarà al bloc dos, cinquena fila, quarta posició. Davant seu hi haurà la taula de les autoritats, els deu millors aspirants de la promoció (mossos d’esquadra i policies locals) i unes cadires reservades pels companys lesionats.

L’acte no comença oficialment fins les 9’30h, però a les 8 i poc tots els aspirants comencen a formar, fila per fila, bloc per bloc, en una coreografia mil·limètrica. Baixen per la rampa, travessen els quatre carrils de la pista d’atletisme i aixafen la gespa amb peu ferm i decidit. Formar els docs blocs d’aspirants, composats per 1.207 agents, porta el seu temps, però l’espectacle s’ho val.

A les nou menys cinc minuts el desplegament ja està fet. Els familiars i amics busquen desesperadament els seus fills, germans, parella o amics entre les files. La X ha comptat les files quan formaven i ha pogut veure, tot i la distància, com l’Y s’incorporava al seu bloc. Sent una barreja de nervis, d’orgull pel que han aconseguit, de tristesa perquè s’acaba una etapa i d’emoció pel que s’obre davant seu.

L’acte comença puntualment a la seva hora, la qual cosa vol dir que l’Y i els seus companys porten 35 minuts formant en posició de descans sobre la gespa, d’esquena a la gent, sota el sol i la temperatura incipients. La X ja ha vist com, en aquest breu temps, han hagut d’ajudar un parell de noies a sortir de les files, marejades.

Amb l’entrada del president i de les autoritats es dóna el tret d’inici oficial a l’acte de cloenda i lliurament de diplomes del Curs de Formació Bàsica 2010-2011 per a policies. Hi haurà una breus parlaments per part de la directora del centre, Núria Aymerich, el president de la Generalitat, Artur Mas, i dos alumnes de l’ISPC, que ocuparan el temps de discurs destinat al conseller Felip Puig, a qui en aquesta ocasió no se li sentirà la veu.  

De les paraules de la directora es destaca la valoració que fa de l’esforç i el suport de les famílies que hi ha darrera de cada aspirant. La X no pot fer més que assentir amb el cap: tot el que diu és cert. Les paraules sacrifici i esforç són les que els han estat menant els últims 22 mesos. Per part de l’Y, sacrifici i esforç per estudiar hora rere hora i dia rere dia. Per part de la X i el seu fill, sacrifici i esforç per acceptar que durant tots aquests mesos s’han vist privats de la companyia d’un marit i un pare.

Un cop la directora finalitza el seu parlament, que ha estat breu, arriba l’hora de l’entrega dels diplomes i el canvi de gorra, el moment més esperat pels aspirants. Comencen pels deu primers alumnes de la promoció, a qui se’ls diu pel nom i se’ls fa l’entrega del diploma en exclusiva. Després avancen cap al final dels blocs, on hi ha la taula amb les gorres de mossos d’esquadra i de policia local. Situats cadascú en el seu lloc, mirant l’instructor que els dóna les ordres pertinents, tots a una es treuen la gorra d’aspirant i se la posen sota el braç esquerra, agafen la nova gorra, la giren i, mirant de nou a l’instructor, esperen que se’ls doni l’ordre de canviar-se-la. Tots alhora es posen la gorra que, ara ja sí, els identifica com agents de la policia catalana. Deixen la gorra d’aspirant en el lloc de l’altra i tornen a la formació.

Un cop han acabat els deu primers, és el torn dels altres 1.197 aspirants. Començant per la fila del darrera del primer bloc, tots avancen cap al davant, on són les autoritats, pugen per la petita rampa que els anivella a la taula, es col·loquen al lloc que els correspon per fila, saluden i recullen el seu diploma. Després baixen altre cop per la rampa i avancen en fila cap al final de la formació, saludant als instructors que els esperen i posicionant-se davant la taula de les gorres, cadascú davant de la seva (estan posades per ordre, identificades amb un paperet enganxat a sota, de manera que, quan la giren, poden comprovar si és la seva o no; això es fa perquè si en algun moment fa aire o passa qualsevol cosa que les desordeni, pugui ser més fàcil tornar-les al seu lloc). Mirant cap a l’instructor que els dóna les ordres, es treuen la gorra en el moment indicat, posant la teresiana sota el braç esquerra, girant la gorra de la taula i esperant el moment indicat per posar-se-la en lloc de l’altra. Un cop fet, també tornen a la formació, en espera de les paraules del president. Aquestes també són breus, i se’n destaca la voluntat del govern de defensar el cos dels mossos d’esquadra quan sigui criticat. En paraules textuals, el president diu: «Quan estigueu defensant les llibertats, la democràcia i els drets de la gent, encara que us critiquin, tindreu un Govern que estarà al vostre costat». Aquestes paraules desfermen els aplaudiments de la gent, dels amics i familiars que veuen com en els últims temps (ja amb el conseller Saura però especialment després dels fets del 27-M i el 15-J) el cos dels mossos d’esquadra ha estat violentament criticat i criminalitzat.

Després, la millor alumne de la promoció del cos de mossos d’esquadra fa un breu parlament destacant l’esforç que tots ells han dut a terme. Quan parla del pànic que sentien davant del mòdul 8, la X no pot fer més que somriure, recordant el que l’Y li explicava de l’experiència. A continuació, el millor alumne de la promoció de policies locals també dirà unes breus paraules. La X no pot evitar que se li escapin les llàgrimes quan el xicot, visiblement emocionat, demana disculpes a la seva filla per tots els mesos que no ha pogut estar per ella. La X, essent del bàndol dels familiars «abandonats», l’entén molt bé.

Un cop finalitzats els discursos, arriba el moment més esperat, els 21 segons més emocionants del dia, del curs i fins i tot potser de les seves vides. Demanat permís al president de la Generalitat i essent aquest concedit, es procedeix  a donar l’ordre de trencar files.

L’Y i la X guardaran aquelles paraules a la seva memòria per sempre:

-Alumnes de la 24ª promoció. Trenquin files. Ara!

Amb múltiples crits d’alegria, els ara ja agents de policia llancen les seves gorres ben amunt, abraçant-se, plorant, rient, corrent, saltant o fent totes aquestes coses alhora. Els familiars aparten les tanques que envolten la pista d’atletisme i entren en massa cap a la gespa, buscant, trobant i abraçant la persona que buscaven. Hi ha mares que abracen fills, germans que abracen germanes, esposes que abracen marits, fills que abracen pares i mares. L’emoció és proporcional a l’enorme sacrifici i esforç que durant tants mesos han fet.

L’Y encara ha de fer-se una foto de grup amb la seva secció, però al cap de pocs minuts ja són fora de l’institut, celebrant el final d’aquesta etapa i l’inici d’un nou capítol de la seva vida. 

* Des d'aquí donem les gràcies a l'administrador de la pàgina de Facebook "Mossos d'esquadra. Notícies policials" per penjar en el citat perfil les fotos i vídeos d'aquest dia tan emotiu. No ho oblidem. Moltes gràcies!!!