SEGONA PART:
OPOSICIÓ FASE
II
L’INSTITUT
Dilluns, 20 de
setembre de 2010.
El despertador
de l’Y sona a les 5’40h del matí. És negra nit. Esmorza, es prepara la
carmanyola, l’entrepà, la motxilla i se’n va. Són les 6’20h del matí. Aquesta és
la rutina a la qual s’haurà d’acostumar a partir d’ara.
A l’Y li ha
tocat el torn de les tres de la tarda per dinar, així que les primeres setmanes
porta la motxilla farcida de barretes de cereals o xocolatines per matar el
cuquet entre hores fins que s’adapti al nou horari. El dia és molt llarg i
esgotador. Després de formar a les sis de la tarda, encara ha de fer 60
quilòmetres per autopista per arribar a casa sobre dos quarts de vuit, sopar a
les vuit i anar al llit com a molt tard a les deu. La vida familiar es redueix
a la mínima expressió. A partir d’ara no hi valen les reunions de l’escola, ni
les visites a la gestoria, ni els dies en família, ni els festius. L’Y viu
única i exclusivament per l’institut, i la X s’ho pren amb filosofia: durant
nou mesos farà vida de mare soltera.
A nivell
familiar, si les oposicions ja han estat dures, l’institut remata la feina. Parelles
i familiars dels/de les aspirants: en els propers mesos us tocarà exercir (un
altre cop i encara més) aquella virtut tan preuada que dueu tants mesos posant
en pràctica, la mai prou valorada paciència, i acompanyar-la del totpoderós suport
incondicional.
Quan ja fa tres
setmanes que el curs s’ha iniciat és el moment de la «inauguració oficial» a
càrrec del conseller de torn. Com que això depèn de la seva agenda, no té
perquè coincidir amb la data real de l’inici del curs. El conseller d’Interior,
Relacions Institucionals i Participació vigent en aquell moment, el senyor Joan
Saura, acompanyat del secretari de seguretat, Joan Delort, juntament amb el
director de l’ISPC, Carlos González, i de l’intendent Xavier Creus, donen inici
oficial al curs 2010-2011 amb els seus parlaments.* Poques setmanes després, les
eleccions al Parlament de Catalunya provoquen un canvi d’escenari i de
protagonistes, cosa que farà que sigui un altre president, un altre conseller i
un altre director de l’ISPC (de fet serà directora), els que presideixin la
«tirada de gorra». Coses que passen quan la teva feina depèn del govern de
torn.