9. It’s the final countdown

17 de maig de 2011. Dimarts. Tres setmanes pel final de trimestre (3 de juny). Després encara passaran onze dies abans no els notifiquin si són aptes o no (14 de juny).

I finalment, el 22 de juny tindrà lloc la cerimònia de graduació, el final de les seves penalitats i aventures a l’institut: l’esperada i somiada «tirada de gorra».

L’Y encara té exàmens de defensa, d’autocontrol, de pràctiques interdisciplinàries, de procediments, de drets humans, d’investigació de delictes i d’un fotimer de coses més. La frase que podria definir aquestes últimes setmanes és: «Falta tant poc i alhora falta tant...!». La meta torna a estar molt a prop. Podríem dir que estan a dues o tres voltes. Encara no han arribat al final i poden passar moltes coses, però com a experimentats pilots (virtuals) de Fórmula 1 (d’alguna cosa ha de servir «xupar-se» totes les curses cada setmana) saben que ara és el moment de no defallir ni perdre el ritme. Han de donar gas (seria el moment d’utilitzar el DRS, vaja), aguantant les últimes envestides furioses de l’institut, estudiant i esforçant-se al màxim. Ara no poden rendir-se. La promesa d’una vida millor els espera, i no pensen abandonar. Com va dir el gran president i poeta Companys: «Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer».

***Omplint destinacions***

Un dia l’Y arriba a casa amb el paper de les destinacions pel primer període de pràctiques. Són cinc pàgines amb 91 caselles de destinacions possibles, que han de numerar de l’1 al 91 per ordre de preferència. Que després es compleixi la preferència ja serà una altra cosa. La X ha de «desgrapar» els fulls i escanejar-los, perquè no n’hi ha més exemplars (les retallades del govern comencen a fer-se notar en la manca de paper. O serà una sobtada consciència ecològica?), i no és qüestió d’equivocar-se i anar a parar... a la Seu d’Urgell.

El Google Maps (o similar) és una bona eina a l’hora d’omplir les caselles, perquè més enllà de les deu o dotze primeres, un ja no té gaire clar com acabar les altres 81. L’Y omple amb rapidesa les vuit primeres (sap on vol anar) i les deu últimes (també sap on no vol anar). Per la resta, és qüestió d’agafar el mapa virtual i anar mirant la distància, el temps de viatge, si hi ha peatges o no i si és ABP, RP, CP o USC. Després només es tracta d’anar emplenant les caselles, amb compte de no oblidar-se cap número, per ordre de quilòmetres (o pel criteri que més us convingui a vosaltres). Per cert, pels que viviu dins l’àrea d’influència de Barcelona: les males llengües diuen que no és gaire recomanable que la ciutat comtal estigui gaire a prop del número 1 a menys que estigueu segurs de voler-hi anar. Hi ha altres llocs més «tranquils» on poder començar les pràctiques.

25 de maig de 2011. Dimecres. Penúltima setmana abans del final de trimestre. Exàmens a tort i a dret, teòrics, físics i de pràctiques interdisciplinàries i autocontrol.

Avui l’Y té la prova del circuit d’agilitat i la del sac, les últimes quatre hores de pràctiques i un examen d’investigació de delictes. Encara li queden, la setmana que ve, quatre exàmens dels grossos. Un altre cop es passarà el cap de setmana enclaustrat a casa davant dels llibres. Però serà l’últim. La X ja ha fet plans pel primer dissabte lliure que tindran en molts mesos: dormir, dormir i dormir.

L’apoteosi final

El dijous 26 de maig, l’Y, enmig d’una classe pràctica d’ordre públic, perd la targeta identificativa que l’acredita com a estudiant de l’ISPC i que li permet l’entrada i la sortida al recinte. Això li costa una nota informativa de les serioses.

Durant els tres dies següents, l’Y desapareix sota els llibres. És l’apoteosi final.

El dilluns 30 de maig té l’examen de drets humans i d’intervencions en accidents de trànsit. El dimarts 31 de maig és el torn de la investigació de delictes i procediments.

I per fi, ara si, això s’acaba. Ara, com en els millors temps de les oposicions, només queda... sí, ho heu endevinat: esperar.

El cap de setmana del 4 i 5 de juny de 2011 és el primer en pràcticament dos anys (des de l’estiu del 2009) en que l’Y i la X poden estar relaxats de veritat, amb la seguretat i tranquil·litat que aquest seu periple de les oposicions i de l’institut ja s’acosta al final. L’Y ja té totes les notes dels exàmens, i els té tots aprovats. No hi hauria d’haver cap problema per obtenir l’APTE definitiu, però tot i això cal esperar al dia 14. Poden dedicar les 48 hores que tenen per davant a descansar, i no només físicament, sinó que per fi, per primer cop en molts mesos, saben que el que humanament es podia fer, ja està fet. Tot està escrit i decidit.

A partir d’ara (bé, de fet ja ho fan des del dia 1 de juny), a l’institut es separen els futurs policies locals dels futurs mossos d’esquadra, i cadascun rep la seva «formació específica».

Hi ha aspirants que han suspès les pràctiques interdisciplinàries o d’autocontrol, dues de les assignatures bàsiques i imprescindibles per passar el curs. A la classe de l’Y n’hi ha cinc, de suspesos. A d’altres classes també n’hi ha. Entrar a l’institut no és cap garantia d’aprovar. Qui pensi que un cop ets dins ja està fet que es desenganyi. Entrar costa molt, és cert. Però mantenir-se i arribar al final és una tasca titànica on s’han d’esmerçar moltes hores, moltes ganes, molt d’esforç i molt de sacrifici. No és un camí fàcil, però tampoc és impossible. Així que molts ànims!!!