1. Inici del curs i rebuda institucional

SEGONA PART:

OPOSICIÓ FASE II

L’INSTITUT

Dilluns, 20 de setembre de 2010.

Dia d’inici del Curs de Formació Bàsica per Policies de la 24ª promoció.

El despertador de l’Y sona a les 5’40h del matí. És negra nit. Esmorza, es prepara la carmanyola, l’entrepà, la motxilla i se’n va. Són les 6’20h del matí. Aquesta és la rutina a la qual s’haurà d’acostumar a partir d’ara.

A l’Y li ha tocat el torn de les tres de la tarda per dinar, així que les primeres setmanes porta la motxilla farcida de barretes de cereals o xocolatines per matar el cuquet entre hores fins que s’adapti al nou horari. El dia és molt llarg i esgotador. Després de formar a les sis de la tarda, encara ha de fer 60 quilòmetres per autopista per arribar a casa sobre dos quarts de vuit, sopar a les vuit i anar al llit com a molt tard a les deu. La vida familiar es redueix a la mínima expressió. A partir d’ara no hi valen les reunions de l’escola, ni les visites a la gestoria, ni els dies en família, ni els festius. L’Y viu única i exclusivament per l’institut, i la X s’ho pren amb filosofia: durant nou mesos farà vida de mare soltera.

A nivell familiar, si les oposicions ja han estat dures, l’institut remata la feina. Parelles i familiars dels/de les aspirants: en els propers mesos us tocarà exercir (un altre cop i encara més) aquella virtut tan preuada que dueu tants mesos posant en pràctica, la mai prou valorada paciència, i acompanyar-la del totpoderós suport incondicional.

Quan ja fa tres setmanes que el curs s’ha iniciat és el moment de la «inauguració oficial» a càrrec del conseller de torn. Com que això depèn de la seva agenda, no té perquè coincidir amb la data real de l’inici del curs. El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació vigent en aquell moment, el senyor Joan Saura, acompanyat del secretari de seguretat, Joan Delort, juntament amb el director de l’ISPC, Carlos González, i de l’intendent Xavier Creus, donen inici oficial al curs 2010-2011 amb els seus parlaments.* Poques setmanes després, les eleccions al Parlament de Catalunya provoquen un canvi d’escenari i de protagonistes, cosa que farà que sigui un altre president, un altre conseller i un altre director de l’ISPC (de fet serà directora), els que presideixin la «tirada de gorra». Coses que passen quan la teva feina depèn del govern de torn. 

*http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/detall.do?id=52891&idioma=0

12. Presa 1: primer contacte amb l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya

El dimecres 15 de setembre de 2010 l’Y s’ha de presentar a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Si teniu la oportunitat d’assistir a alguna jornada de portes obertes o quelcom similar, no us la deixeu perdre. Val la pena veure les instal·lacions: la galeria de tir, el gimnàs, el tatami (ai!, quants aterratges hi fareu allà sobre), les aules, els menjadors, els vestidors, el famosíssim bulevard (que la X, la veritat, fent honor a una antiga sèrie de TV3, quan el va veure va pensar: «Doncs me l’imaginava més gran!»), el pati de banderes (farts, en quedareu, de formar al pati de banderes!), els edificis dels instructors, el circuit, la pista d’atletisme, l’auditori... Ah si, i no em puc oblidar de la pasarel.la. La meitat de la distància que recorrereu cada dia serà només per travessar-la.

Aquest primer dia serveix per aprendre les quatre coses bàsiques imprescindibles per la vostra estada a l’ISPC: com formar, com saludar, quines són les normes i com s’omple una nota informativa.

Dos cops al dia, excepte si la pluja fa acte de presència, us tocarà formar al pati de banderes. Cada classe és una secció, i cadascuna té un lloc assignat al pati de banderes, marcat amb un punt de color al terra (aprofiteu la jornada de portes obertes per fixar-vos en aquests petits detalls). Dilluns al matí la formació inclou la pujada de la bandera catalana, i el divendres per la tarda la baixada, tot això amenitzat amb la música de l’Himne dels Segadors. Cada secció executa el seu «ball» perfectament orquestrat i metòdic. Tothom sap el seu lloc. Tot queda mil·limètric. Ni un sol peu ni un sol braç fora de lloc. És tot un espectacle visual. Això si: no se us acudeixi fer sonar els talons i els braços quan el vostre cap de secció cridi allò de «Ferms! Ara!». El que es veu a les pelis americanes quan els soldats formen i ajunten les cames fent un cop sec tots alhora us pot costar una nota informativa, depenent de l’instructor. Practicareu la posició de ferms i descans fins la sacietat, fins que aquests dos moviments us surtin com la cosa més natural del món. (Després, quan feu cua al súper o al cinema, no us estranyi si algú us pregunta si sou policies: inconscientment estareu en posició de descans mentre espereu, i això, fora de l’ISCP, delata a qualsevol).

Després hi ha el tema de la salutació. Amb la mà dreta. Sempre. Esquerrans del món, us toca, un cop més, adaptar-vos a marxes forçades a un món dominat per les dretes. Però no patiu, se n’aprèn. A més a més tindreu moltes oportunitats de practicar, perquè dins l’institut, sou l’esglaó més baix de la cadena alimentària. Per tant, us tocarà saludar a TOTHOM (exceptuant el personal de neteja i el de jardineria, i és fàcil distingir-los per l’uniforme que porten). Que ve un caporal? A saludar. Que s’acosta un instructor? A saludar. Que a la llunyania veieu un sergent? A saludar. Que entra algú de paisà? A saludar. Que no sabeu distingir entre caporal, sergent, inspector o intendent? No passa res: heu de saludar absolutament a tothom. Sempre. No se us acudeixi no fer-ho.

També els expliquen les normes bàsiques d’higiene i imatge: prohibits els pírcings i les joies. Cabell curt que no toqui el coll de la camisa i afaitat diari en el cas dels homes. Si dueu barba, ben arreglada, i si us la voleu deixar créixer durant el curs, recordeu que primer heu de sol·licitar permís. Cabell recollit, maquillatge discret, ungles transparents i res de metxes de colors estridents per les dones. Es busca una imatge unitària harmònica. Us imagineu al mig de la formació algú que portés els cabells del color de l’Aramís Fuster? Per molta gorra que els tapi, allò és un blanc perfecte a quilòmetres.

I com a última cosa important: la temuda i detestada nota informativa. Quants malsons deu haver provocat aquest full? Doncs ja podeu perdre-li la por (que no el respecte), que només és un paper. Si no n’heu d’omplir cap millor, però si n’heu d’emplenar algun, no passa res! La nota informativa serveix simplement per explicar el perquè d’una situació. Que arribeu tard? Nota informativa. Que dueu el cabell massa llarg? Nota informativa. Que aneu sense afaitar? Nota informativa. Que la camisa està feta un bunyol? Nota informativa. Que us heu oblidat algun llibre? Nota informativa.

Sí, és cert, es poden demanar notes informatives per qualsevol cosa, i també és cert que si n’ompliu només una és molt millor que si les col·leccioneu una darrera l’altra. No ens enganyem. També serveixen per la valoració final del futur agent. Però no cal tenir un atac de pànic si us en demanen una. Corregiu la situació que l’ha provocada i continueu endavant.

El dia de la presentació també li assignen el seu caseller a l’Y. No us feu il·lusions: ben just si hi caben les botes i l’uniforme. Si teniu temps i sou manetes, podeu mirar de «construir» una estanteria a sobre, per ampliar una mica l’espai. I també és interessant que busqueu un cadenat per tancar-lo, millor si és de combinació (així us assegureu que no us oblideu mai la clau). Tot i que estareu enmig de futurs policies i que el seu comportament hauria de ser irrefutable, no està mai de més ser previngut.

L’Y arriba a casa carregat amb la primera tongada de llibres. N’hi ha com una vintena. I dic la primera tongada perquè posteriorment, cada indeterminat temps, els llibrets de tapes vermelles es van acumulant. Ha de ser antiecològic, això. Des d’aquest humil blog sol·licitem un possible format en PDF pels llibres, quelcom similar al que es va començar a fer als instituts de secundària amb la introducció dels netbooks. O alguna cosa que ajudi a alleujar la situació mediambiental del planeta, com una jornada per plantar arbres per compensar les tones de paper que suposen tots aquells llibres.

El dia de la presentació també serveix per un possible retrobament amb algú amb el que hagueu coincidit en totes les proves de les oposicions. L’Y reconeix un parell de companys de fatigues i s’alegren mútuament d’haver aconseguit entrar a l’ISPC. 

Ara bé, si us pensàveu que tot el procés de les oposicions que heu passat fins ara havia estat dur i difícil, prepareu-vos, perquè no té ni punt de comparació amb el que viureu dins l’institut a partir d’ara.  

11. La moto de la discòrdia

Conscientment, l’Y i la X han deixat de banda el tema de la moto per després de tots els exàmens. Total, si no aproven, no val la pena comprar-la. Però un cop són al juliol de 2010 i l’eufòria s’ha calmat i les aigües han tornat al seu curs normal, han de començar a pensar en tot el que s’ha de fer abans de l’inici del curs.

De la reunió amb el soci en surt que toca fer molts viatges a la gestoria per arreglar papers. Signatures per aquí, notaris (veieu com estan ficats a tot arreu?), paperassa... tot el que comporta tancar la paradeta. Amb aquest acte, però, l’Y està cremant les veles: no hi ha marxa enrere. Només pot continuar endavant.

Pel tema de la moto, l’Y i la X posen en pràctica el mètode que han après sobre la «presa de decisions». És molt simple.

***Com prendre decisions***

Agafeu un full en blanc i hi dibuixeu una ratlla al mig que vagi de dalt a baix. Us han de sortir dues columnes. A la part superior, hi dibuixeu una altra ratlla que vagi en horitzontal. Ha de quedar com una creu. A la de l’esquerra, com a títol, hi poseu «pros», i a la de la dreta, «contres». I apa, ara a escriure sota de cada columna les coses positives i negatives del tema que heu de decidir. Després es fa una valoració de les dues columnes i la que tingui més pes, és la que guanya.

Aquest és un exemple de com ho podrien haver fet l’Y i la X.

La X no és gaire amant de les motos, però ha d’acabar reconeixent que és la millor opció per ells i la que els comportarà menys despeses. Així que l’Y aprofita el mes d’agost per buscar i trobar una bona moto, assessorat per un bon amic i expert en el tema.

—Jo vull una Ninja verda —diu la X emocionada un cop ha començat la recerca de la moto perfecta. 

—Uf! Vaig provar una moto d’aquest estil i no és tan còmoda com sembla.

—Doncs llavors una tipus Harley.

—I què més!

—Doncs una com la del Valentino... ara, que les que venen no deuen portar aquell culet a sobre que posa «The doctor», no? Doncs no cal... No sé, no hi entenc, jo, de motos.

—He estat mirant per Internet i n’he trobat un parell que estan molt bé.

—Recorda que el pressupost és limitat.

—Sí, sí, entren dins del que havíem parlat.

Després de moltes trucades, de veure diferents motos, de quedar amb diversos propietaris i de provar els vehicles, finalment l’Y, assessorat pel seu bon amic, es decideix per una Yamaha Fazer de 600cc. Busca un pàrquing prop de casa, una bona assegurança i apa!, un altre tema llest.

Ara sí, ja està tot a punt per l’entrada triomfal de l’Y a l’institut. Aquests últims mesos han estat molt durs per tots dos (bé, tres, que el fill també n’ha patit les conseqüències). Havien arribat al punt de ni tan sols poder fer plans a llarg ni mig termini, supeditats com estaven al fet aprovar un examen darrera l’altre. Totes les respostes començaven per «depèn» o contenien la paraula «hipotèticament» dins seu.

—Anirem de vacances al setembre, carinyo?

—Depèn de com vagi l’entrevista.

—D’acord, re-formulo la pregunta: si hipotèticament l’entrevista va bé i aproves, anirem de vacances al setembre?

—Depèn, perquè s’haurà de tancar el tema de l’empresa i preparar els papers que haig d’entregar i...

Pot arribar a ser molt desesperant.

Finalment ha arribat i passat el dia 7 de setembre. L’Y ja ha dut la documentació i ha arribat a casa amb dos bosses gegants de El Corte Inglés amb l’uniforme. (Un detall important: NO ANEU A BUSCAR LA ROBA AMB MOTO, no us hi cabrà enlloc).

És emocionant buidar-les i mirar i remirar cada peça de roba i complement amb llàgrimes als ulls, sabedors del què ha costat arribar fins aquí. Ambdós estan emocionats per aquell uniforme blau que tant els ha costat aconseguir. La X, però, no és conscient que l’haurà de rentar i planxar cada setmana durant nou mesos, ja que el repartiment equitatiu de les tasques de la casa queda obligatòriament ajornat fins passat el període a l’ISPC.

Per cert, si voleu fer-vos una foto amb tot l’uniforme posat, que sigui sense flaix... ni l’Instagram arregla la brillantor de la banda reflectant del polar!!!