9. Quarta prova: causes d’exclusió mèdica (o com perdre la vergonya, si en tens, de que et vegin despullat)

El periple de l’Y i la X continua. Ara és el torn de les causes d’exclusió mèdica. O sigui, el que podríem anomenar una revisió mèdica completa.
Un altre cop la X es queda sola al bell mig de Barcelona llegint un llibre al banc de la petita placeta que hi ha al costat de centre mèdic on ha deixat l’Y. Si les oposicions duren molt més, tindrà temps d’acabar totes les lectures pendents que té.

Un altre cop han deixat el nen a casa dels parents, que estan ja a punt d’adoptar-lo i canviar-li els cognoms.

Han aparcat el cotxe en una zona on no s’ha de pagar. Increïble, però cert. Encara queden uns quants d’aquests oasis gratuïts, a la capital catalana. Llocs on el terra no és blau, ni verd, ni groc. És blanc. La X baixa del vehicle i s’ho mira i remira vint cops abans de convèncer-se que no és gual i que «casualment» han trobat lloc per aparcar a la primera, sense pagar i prop del seu destí. I després hi ha qui diu que Déu no cuida de les seves criatures...!

Mentre fan temps (han sigut previsors i han arribat abans per evitar les presses i l’estrès de les possibles eventualitats), s’atansen a una cafeteria propera. És una preciosa tarda de juny, assolellada i poc calorosa. Al local hi ha una altra parella conversant. L’Y i la X paren l’orella discretament i comencen a sentir paraules conegudes: revisió mèdica, proves físiques, oposicions... És una conjura! Els aspirants estan per tot arreu! Han pres el país! Però l’Y no és tímid i fica cullerada a la conversa. Total, en pocs minuts aquell noi i ell passaran la tarda junts en calçotets. Millor anar establint una relació de confiança quan abans millor. I sant tornem-hi, a parlar de temps, de velocitats i de pesos aconseguits en les proves físiques. Ai, la testosterona...!

Davant del Centre d’Atenció Primària el nombre de nois va augmentant a poc a poc. Una amable noia apareix al cap d’una estona i els va cridant per ordre alfabètic. Ensenyen el DNI (què faríem sense ell!) i entren.

El primer que han de fer és omplir una acurada enquesta de salut: si prenen medicaments, què prenen, al·lèrgies, operacions... Després els fan despullar i es queden en calçotets, tapant-se tímidament amb una d’aquelles bates que no tapa res, que quan estires del davant se’t veu el darrera i viceversa. El que les va inventar s’hi va quedar a gust, tu! Un cop van tots uniformats amb la bateta és el torn de l’anàlisi d’orina. Ara toca fer punteria en dos potets i omplir-los fins dalt, sense mullar-se massa, mentre la persona que els espera volta per allà com si fossin al mig de la Boqueria. Això del dret a la intimitat deu referir-se a un concepte més abstracte...

També els prenen la tensió i els comproven la capacitat pulmonar fent-los bufar en un aparell. Que consti que si hi ha algú que té experiència bufant etilòmetres, juga amb avantatge. Però potser millor no dir-ho...

Un metge o metgessa els ausculta i se’ls mira de dalt a baix. És possible que es puguin demanar altres proves, com un electrocardiograma, però no cal posar el crit al cel: això no vol dir pas que «suspengueu» la revisió mèdica.

Un cop vestits i tapades les «vergonyes» els hi revisen la vista i l’oïda. Si tot ha anat bé, els porten a una sala d’espera i ja poden marxar.

Al cap d’un parell d’hores d’haver entrat, l’Y surt i es retroba amb la X, que ja ha acabat una altra novel.la, l’enèsima des que han començat les oposicions. Si tot segueix endavant, n'haurà de triar una altra per la última prova. 

I sí, com sempre, com tot allò que és bo a la vida, toca esperar de nou.