11. La moto de la discòrdia

Conscientment, l’Y i la X han deixat de banda el tema de la moto per després de tots els exàmens. Total, si no aproven, no val la pena comprar-la. Però un cop són al juliol de 2010 i l’eufòria s’ha calmat i les aigües han tornat al seu curs normal, han de començar a pensar en tot el que s’ha de fer abans de l’inici del curs.

De la reunió amb el soci en surt que toca fer molts viatges a la gestoria per arreglar papers. Signatures per aquí, notaris (veieu com estan ficats a tot arreu?), paperassa... tot el que comporta tancar la paradeta. Amb aquest acte, però, l’Y està cremant les veles: no hi ha marxa enrere. Només pot continuar endavant.

Pel tema de la moto, l’Y i la X posen en pràctica el mètode que han après sobre la «presa de decisions». És molt simple.

***Com prendre decisions***

Agafeu un full en blanc i hi dibuixeu una ratlla al mig que vagi de dalt a baix. Us han de sortir dues columnes. A la part superior, hi dibuixeu una altra ratlla que vagi en horitzontal. Ha de quedar com una creu. A la de l’esquerra, com a títol, hi poseu «pros», i a la de la dreta, «contres». I apa, ara a escriure sota de cada columna les coses positives i negatives del tema que heu de decidir. Després es fa una valoració de les dues columnes i la que tingui més pes, és la que guanya.

Aquest és un exemple de com ho podrien haver fet l’Y i la X.

La X no és gaire amant de les motos, però ha d’acabar reconeixent que és la millor opció per ells i la que els comportarà menys despeses. Així que l’Y aprofita el mes d’agost per buscar i trobar una bona moto, assessorat per un bon amic i expert en el tema.

—Jo vull una Ninja verda —diu la X emocionada un cop ha començat la recerca de la moto perfecta. 

—Uf! Vaig provar una moto d’aquest estil i no és tan còmoda com sembla.

—Doncs llavors una tipus Harley.

—I què més!

—Doncs una com la del Valentino... ara, que les que venen no deuen portar aquell culet a sobre que posa «The doctor», no? Doncs no cal... No sé, no hi entenc, jo, de motos.

—He estat mirant per Internet i n’he trobat un parell que estan molt bé.

—Recorda que el pressupost és limitat.

—Sí, sí, entren dins del que havíem parlat.

Després de moltes trucades, de veure diferents motos, de quedar amb diversos propietaris i de provar els vehicles, finalment l’Y, assessorat pel seu bon amic, es decideix per una Yamaha Fazer de 600cc. Busca un pàrquing prop de casa, una bona assegurança i apa!, un altre tema llest.

Ara sí, ja està tot a punt per l’entrada triomfal de l’Y a l’institut. Aquests últims mesos han estat molt durs per tots dos (bé, tres, que el fill també n’ha patit les conseqüències). Havien arribat al punt de ni tan sols poder fer plans a llarg ni mig termini, supeditats com estaven al fet aprovar un examen darrera l’altre. Totes les respostes començaven per «depèn» o contenien la paraula «hipotèticament» dins seu.

—Anirem de vacances al setembre, carinyo?

—Depèn de com vagi l’entrevista.

—D’acord, re-formulo la pregunta: si hipotèticament l’entrevista va bé i aproves, anirem de vacances al setembre?

—Depèn, perquè s’haurà de tancar el tema de l’empresa i preparar els papers que haig d’entregar i...

Pot arribar a ser molt desesperant.

Finalment ha arribat i passat el dia 7 de setembre. L’Y ja ha dut la documentació i ha arribat a casa amb dos bosses gegants de El Corte Inglés amb l’uniforme. (Un detall important: NO ANEU A BUSCAR LA ROBA AMB MOTO, no us hi cabrà enlloc).

És emocionant buidar-les i mirar i remirar cada peça de roba i complement amb llàgrimes als ulls, sabedors del què ha costat arribar fins aquí. Ambdós estan emocionats per aquell uniforme blau que tant els ha costat aconseguir. La X, però, no és conscient que l’haurà de rentar i planxar cada setmana durant nou mesos, ja que el repartiment equitatiu de les tasques de la casa queda obligatòriament ajornat fins passat el període a l’ISPC.

Per cert, si voleu fer-vos una foto amb tot l’uniforme posat, que sigui sense flaix... ni l’Instagram arregla la brillantor de la banda reflectant del polar!!!