8. Quarta prova, 1a subprova: proves psicotècniques

Som-hi, un altre cop cap a Bellaterra. Un dissabte més d’espera. Un altre dissabte de matinar, col·locar el nen, fer quilòmetres i esperar que els tornin a cridar.

Aquesta vegada, però, la proporció de gent que s’ha quedat pel camí és molt elevada. Estem parlant que potser són uns 3.000 els que han vingut avui aquí, en comparació amb els quasi 12.000 que hi havia fa tan sols un parell de mesos.

Ara ja comença a fer gràcia trobar-te amb la gent que vas conèixer el primer dia. L’Y saluda alguns companys amb els que ha anat coincidint en les proves anteriors. Mentre dura l’espera té lloc una conversa on el trending topic és el temps. I no l’atmosfèric, no, que es podria considerar una conversa més o menys normal entre gent que no es coneix gaire. No. Parlen de minuts, de segons, de centèsimes i de mil·lèsimes. Parlen de pes, de velocitat, de força i d’agilitat. Sembla talment una classe de física matemàtica.

—I tu, quan vas aguantar a la barra?

—Jo 45 segons.

—Jo 52.

—Uf! Jo només 35, em van relliscar les mans. I això que quan entrenava arribava al 40-45... Quin fàstic de prova!

—N’hi ha un que va fer 40 segons i li’n van cantar 90! I no va dir res! Quin morro! Que és un minut i mig!

Tots callen breument, desitjant en silenci que el «trampós» suspengui les proves.

—Algú l’ha vist per aquí...?

Després passen a comentar el dinamòmetre.

—Jo, al dinamòmetre vaig fer 450 quilos, col·lega! D’aquí a la competició de l’home més fort de Catalunya!

—Doncs jo només 380, que em va petar no sé quin ós i vaig veure no les estrelles, no, constel·lacions senceres! Quin mal!

I com no, també arriba el torn de la odiada course navette.

—I a tu com et va anar la course navette? Jo, als 9 minuts ja no podia més, però n’hi havia un que semblava que fes la marató: el tio portava 14 minuts i va parar per avorriment!

Definitivament, la testosterona flota a l’ambient...

Finalment els criden un altre cop per número d’aula i entren de nou al temple sagrat amb el llapis del 2, la goma d’esborrar i, com no, el DNI a la boca.

Tres hores més tard, després d’escriure el seu currículum detallat, de contestar 500 preguntes més, de no saber si ha posat que sí o que no a la que preguntava si pel carrer vas aixafant les ratlles de les rajoles o les evites, que tothom surt paranoic perdut, l’Y ha acabat un examen més.

I sí, toca el de sempre: esperar.

***Com preparar-se les proves psicotècniques***

Recordeu com us vau treure el permís de conduir? Fent tests i més tests i més tests? Doncs això és el mateix. Agafeu el llibre de tests psicotècnics que vau comprar a la llibreria de la Generalitat i apa, a escriure. A més a més, els tests psicotècnics són un bon sistema per conèixer-vos millor i descobrir els vostres punts forts i dèbils, així que pel mateix preu, avançareu en la descoberta del vostre jo interior i tot!

Hi ha tests de paraules relacionades, de paraules no relacionades, de frases incompletes, d’ortografia (veieu com El gran dictat és una bona eina?), de sinònims, d’antònims, d’atenció, de frases desordenades, de càlcul numèric, de sèries de lletres, de sèries de números, de sèries de lletres i números, de figures (aquests els odiareu, ja ho veureu), de raonament abstracte, de resistència... Quan els hagueu fet tots sereu incapaços de deturar-vos quan en alguna revista trobeu els passatemps...

—Un Sudoku de màxima dificultat? Bah, això ho faig jo amb els ulls tancats!

Després us tocarà practicar els tests de personalitat. Primer de tot necessitareu un bon diccionari que us permeti diferenciar el més mínim detall entre molt, bastant, gaire, poc, sovint, massa i d’altres adverbis similars. Aquí és important ser exactes.

Una altra cosa important a l’hora de contestar el test de personalitat és ser coherents, no mentir i no contradir-se. I sobretot, una cosa que portem repetint des de l’inici: no obsessionar-se amb el que hem contestat. Quan et posen un test de 500 preguntes al davant, algunes de les quals es repeteixen quan ja n’has contestat 50 més pel mig i només canvia una paraula (abans posava bastant i ara posa força), deixeu que sigui l’instint el que contesti i no comenceu a buscar on nassos estava la resposta per intentar no contradir-vos. A més a més, el temps no jugarà al vostre favor. Ben just si podreu acabar l’examen. I en aquest sí que és imprescindible contestar totes les preguntes.

És important que mantingueu una actitud positiva i que intenteu estar tranquils i relaxats. Seguiu el mateix consell que per la primera prova: no mireu les 500 preguntes com un tot, sinó com una pregunta + una pregunta + una pregunta.

***Algunes preguntes curioses de les proves psicotècniques i què NO hauríeu de contestar***

-Alguna vegada ha tingut grans o furóncols? (recordeu que heu de contestar si o no, no podeu fer una dissertació sobre els canvis hormonals que tenen lloc a l’adolescència)

-Li espanten els ratolins? (home, sempre dependrà de la mida, no?)

-Sovint té pensament obsessius? (nooooooo, només porto un any i mig patint malsons pensant en aquest dia, però això no és res...)

-Sent veus? (home, quan la gent parla la sento, no?)

-Treballa gaire a la seva feina? (a veure qui és el guapo que contesta que no)

-Li espanta el fet de pensar en terratrèmols? (aquesta, després del que va passar a Fukushima, potser l’hauran de replantejar...)

-Pateix restrenyiment amb freqüència? (no, perquè cada cop que em posen una multa em cag* en tot...)

-Alguna vegada ha canviat de vorera per tal de no trobar-se algú? (la sogra compta?)

-Han de tenir igual llibertat els homes que les dones? (recordeu: si o no)

-Pagaria a Hisenda si no el vigilessin? (d’acord, en aquesta podeu posar no sap/no contesta. Hi ha algú d’Hisenda a la sala?)