12. Presa 1: primer contacte amb l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya

El dimecres 15 de setembre de 2010 l’Y s’ha de presentar a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya. Si teniu la oportunitat d’assistir a alguna jornada de portes obertes o quelcom similar, no us la deixeu perdre. Val la pena veure les instal·lacions: la galeria de tir, el gimnàs, el tatami (ai!, quants aterratges hi fareu allà sobre), les aules, els menjadors, els vestidors, el famosíssim bulevard (que la X, la veritat, fent honor a una antiga sèrie de TV3, quan el va veure va pensar: «Doncs me l’imaginava més gran!»), el pati de banderes (farts, en quedareu, de formar al pati de banderes!), els edificis dels instructors, el circuit, la pista d’atletisme, l’auditori... Ah si, i no em puc oblidar de la pasarel.la. La meitat de la distància que recorrereu cada dia serà només per travessar-la.

Aquest primer dia serveix per aprendre les quatre coses bàsiques imprescindibles per la vostra estada a l’ISPC: com formar, com saludar, quines són les normes i com s’omple una nota informativa.

Dos cops al dia, excepte si la pluja fa acte de presència, us tocarà formar al pati de banderes. Cada classe és una secció, i cadascuna té un lloc assignat al pati de banderes, marcat amb un punt de color al terra (aprofiteu la jornada de portes obertes per fixar-vos en aquests petits detalls). Dilluns al matí la formació inclou la pujada de la bandera catalana, i el divendres per la tarda la baixada, tot això amenitzat amb la música de l’Himne dels Segadors. Cada secció executa el seu «ball» perfectament orquestrat i metòdic. Tothom sap el seu lloc. Tot queda mil·limètric. Ni un sol peu ni un sol braç fora de lloc. És tot un espectacle visual. Això si: no se us acudeixi fer sonar els talons i els braços quan el vostre cap de secció cridi allò de «Ferms! Ara!». El que es veu a les pelis americanes quan els soldats formen i ajunten les cames fent un cop sec tots alhora us pot costar una nota informativa, depenent de l’instructor. Practicareu la posició de ferms i descans fins la sacietat, fins que aquests dos moviments us surtin com la cosa més natural del món. (Després, quan feu cua al súper o al cinema, no us estranyi si algú us pregunta si sou policies: inconscientment estareu en posició de descans mentre espereu, i això, fora de l’ISCP, delata a qualsevol).

Després hi ha el tema de la salutació. Amb la mà dreta. Sempre. Esquerrans del món, us toca, un cop més, adaptar-vos a marxes forçades a un món dominat per les dretes. Però no patiu, se n’aprèn. A més a més tindreu moltes oportunitats de practicar, perquè dins l’institut, sou l’esglaó més baix de la cadena alimentària. Per tant, us tocarà saludar a TOTHOM (exceptuant el personal de neteja i el de jardineria, i és fàcil distingir-los per l’uniforme que porten). Que ve un caporal? A saludar. Que s’acosta un instructor? A saludar. Que a la llunyania veieu un sergent? A saludar. Que entra algú de paisà? A saludar. Que no sabeu distingir entre caporal, sergent, inspector o intendent? No passa res: heu de saludar absolutament a tothom. Sempre. No se us acudeixi no fer-ho.

També els expliquen les normes bàsiques d’higiene i imatge: prohibits els pírcings i les joies. Cabell curt que no toqui el coll de la camisa i afaitat diari en el cas dels homes. Si dueu barba, ben arreglada, i si us la voleu deixar créixer durant el curs, recordeu que primer heu de sol·licitar permís. Cabell recollit, maquillatge discret, ungles transparents i res de metxes de colors estridents per les dones. Es busca una imatge unitària harmònica. Us imagineu al mig de la formació algú que portés els cabells del color de l’Aramís Fuster? Per molta gorra que els tapi, allò és un blanc perfecte a quilòmetres.

I com a última cosa important: la temuda i detestada nota informativa. Quants malsons deu haver provocat aquest full? Doncs ja podeu perdre-li la por (que no el respecte), que només és un paper. Si no n’heu d’omplir cap millor, però si n’heu d’emplenar algun, no passa res! La nota informativa serveix simplement per explicar el perquè d’una situació. Que arribeu tard? Nota informativa. Que dueu el cabell massa llarg? Nota informativa. Que aneu sense afaitar? Nota informativa. Que la camisa està feta un bunyol? Nota informativa. Que us heu oblidat algun llibre? Nota informativa.

Sí, és cert, es poden demanar notes informatives per qualsevol cosa, i també és cert que si n’ompliu només una és molt millor que si les col·leccioneu una darrera l’altra. No ens enganyem. També serveixen per la valoració final del futur agent. Però no cal tenir un atac de pànic si us en demanen una. Corregiu la situació que l’ha provocada i continueu endavant.

El dia de la presentació també li assignen el seu caseller a l’Y. No us feu il·lusions: ben just si hi caben les botes i l’uniforme. Si teniu temps i sou manetes, podeu mirar de «construir» una estanteria a sobre, per ampliar una mica l’espai. I també és interessant que busqueu un cadenat per tancar-lo, millor si és de combinació (així us assegureu que no us oblideu mai la clau). Tot i que estareu enmig de futurs policies i que el seu comportament hauria de ser irrefutable, no està mai de més ser previngut.

L’Y arriba a casa carregat amb la primera tongada de llibres. N’hi ha com una vintena. I dic la primera tongada perquè posteriorment, cada indeterminat temps, els llibrets de tapes vermelles es van acumulant. Ha de ser antiecològic, això. Des d’aquest humil blog sol·licitem un possible format en PDF pels llibres, quelcom similar al que es va començar a fer als instituts de secundària amb la introducció dels netbooks. O alguna cosa que ajudi a alleujar la situació mediambiental del planeta, com una jornada per plantar arbres per compensar les tones de paper que suposen tots aquells llibres.

El dia de la presentació també serveix per un possible retrobament amb algú amb el que hagueu coincidit en totes les proves de les oposicions. L’Y reconeix un parell de companys de fatigues i s’alegren mútuament d’haver aconseguit entrar a l’ISPC. 

Ara bé, si us pensàveu que tot el procés de les oposicions que heu passat fins ara havia estat dur i difícil, prepareu-vos, perquè no té ni punt de comparació amb el que viureu dins l’institut a partir d’ara.