3. De com triar una bona acadèmia

Bé, tornem una mica enrere en el temps, just en el moment del cafè al McDonald’s, quan l’Y i la X han marcat les prioritats, les coses urgents que han de fer per poder començar a avançar.

La segona d’aquelles prioritats era buscar una acadèmia on preparar-se les oposicions. Un lloc on et donin el temari i els tests per fer, te’ls corregeixin, et valorin, t’assessorin i t’indiquin en què has de progressar, donant-te el millor suport en tots els casos. Aquesta seria la definició d’una bona acadèmia.

Doncs bé, aneu amb compte. Primer de tot, i sense voler desprestigiar la tasca d’aquestes escoles, dir-vos que no és imprescindible estar apuntat en una acadèmia per anar a examen, i el més important, no és cap garantia d’aconseguir un aprovat.

El temari es pot trobar a la pàgina web oficial de la Generalitat. Quan s’obre una nova convocatòria, allà hi ha tot el que necessiteu. Els tests els podeu aconseguir a la llibreria de la Generalitat, per exemple. Presencialment o comprant-los per Internet, que ara ja no tenim excusa. Els llibres de tests porten les solucions darrera, i en cas de tenir dubtes us asseguro que la xarxa està plena de fòrums amb aspirants amb les mateixes preguntes que vosaltres. Feu comunitat, encara que només sigui virtual.

Per les proves físiques es pot trobar un entrenador personal que us munti el circuit i us entreni. Si ho feu entre diverses persones surt més econòmic, lògicament.

I per les avaluacions psicològiques no es pot entrenar gaire, que diguem. Un és com és, i la clau és no voler aparentar ser una altra persona. Contestar amb sinceritat, sense trampa.

Potser la prova més difícil de preparar un de sol és l’entrevista personal. Aquí seria possible buscar algun lloc on us ajudin (que n’hi ha) o cercar les possibles preguntes per Internet i llegir-les enèsimes vegades per veure com es podrien contestar de manera adequada. Però sense obsessionar-se. La xarxa és un bon recurs, però s’ha de saber triar entre tot el que ofereix.

Si finalment opteu per anar a una acadèmia, podeu fer-ho presencialment o online. La vostra decisió sempre estarà condicionada per la vostra disponibilitat. A més temps, més opcions d’anar a classe. A menys temps, guanya la opció a distància.

Com és previsible, l’Y va buscar una acadèmia online. El cert és que el temps que restava pel primer examen no era gaire, i no es podia encantar. Així doncs, va matricular-se en una escola i va pagar religiosament el 700 euros que li van demanar.

Accedia a la plataforma virtual com estudiant, amb el seu codi personal d’accés i la seva identificació. Rebia els exàmens i els feia, els enviava i li tornaven corregits. Fins aquí molt bé. Però al cap de poc va deixar de rebre les correccions. Després no li contestaven els e-mails. Més tard ningú responia a les trucades de telèfon. Fins que finalment la plataforma virtual va negar-li l’accés. L’acadèmia s’havia fos. Havia desaparegut.

Temps després, quan ja estava tot passat, van trobar informació sobre aquella i d’altres acadèmies i van veure que no eren els únics afectats pel mal servei (o frau, siguem clars). Hi havia moltes queixes i males crítiques.

No dic que totes les acadèmies treballin igual ni molt menys. És més, vull pensar que això va ser un cas aïllat. Però sí que us recomano que aneu amb compte a l’hora de dipositar la vostra confiança i els vostres diners en un lloc.

I és que hi ha acadèmies que van més endarrere que endavant...