Per què, aquest "Diari"?

A la vida, de tant en tant, passen coses que val la pena recordar.

La consecució d’un somni és una d’elles, i el procés que porta a la seva culminació és digne de ser recordat i perpetuada la seva memòria en el temps.

Aquest «Diari» neix amb la voluntat d’ajudar l’Y i la X a no oblidar res del que han viscut, a poder rememorar cada detall, vivència, emoció i expressió. També és una forma de donar les gràcies a tots els que han fet possible aquest somni o n’han format part per la seva ajuda, tant sigui econòmica, psicològica o espiritual.

És un text íntim i personal on l’Y i la X parlen de les seves coses, de la seva vida, de la seva experiència. Però potser aquesta seva vivència única pot resultar d’ajuda o de consol pel pròxim. I si a més a més l’entreté, hauran aconseguit el seu propòsit.

En tant que diari personal, les opinions expressades en el llibre són sempre subjectives, extretes de la pròpia experiència personal, i no corresponen a cap interès polític encobert ni descobert. Són el fruit del que els protagonistes han vist i viscut durant 23 mesos i de les seves reflexions particulars.

El to entre la primera i la segona part està ben diferenciat, i és que una cosa és opositar per entrar a l’ISPC entre 12.000 persones, essent un passerell i anant a l’aventura, i una altra de molt diferent és vestir l’uniforme policial a diari aprenent a marxes forçades com ser digne de la tasca encomanada.

Els autors reconeixen la visió potser un pèl parcial del text, i volen aclarir les circumstàncies que l’han fet ser així. Siguem realistes: l’Y, en tots aquests mesos, no ha tingut temps per res que no fos l’institut. Per tant, ha estat la X la que bonament l’ha interrogat a diari per conèixer les seves experiències i poder-les plasmar en paper. Però és clar: ella no hi ha estat, a l’ISPC. Per això els autors es volen disculpar per si els lectors troben a faltar una mica més de, diguem-ne, realisme o detalls més concrets. De totes maneres l’objectiu del text tampoc és estripar la sorpresa als futurs aspirants, així que, lògicament, hi ha moltes anècdotes que queden per la posteritat privada d’ambdós. Això sí: tot el que s’explica és un fidel reflex del que ells dos han viscut tant a la primera com a la segona fase de l’oposició.

Sigui com sigui, l’Y i la X desitgen que pugueu gaudir del text i conèixer una mica més cóm és el procés fins arribar a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i com és la vida allà. Com ells mateixos diuen: «Et passes nou mesos estudiant per poder entrar i després nou mesos més sospirant perquè et deixin sortir!».