Fa just un mes
i mig que l’Y ha començat l’institut i ja li toca sortir al carrer. Això no és
ni molt menys habitual, però és que l’ocasió s’ho mereix: Benet XVI, el Papa de
Roma, visita Barcelona per dedicar el temple de la Sagrada Família.
El diumenge 7 de
novembre de 2010 és el dia escollit pel Pontífex per la cerimònia, que
desencadena una mobilització general de les forces de seguretat del país digne
d’un xafarranxo de combat. Policia nacional, guàrdia civil, policies locals i
mossos d’esquadra s’ocuparan de la protecció del Papa en els diferents àmbits
on es mourà. A grans trets (i no literalment, s’entén), la guàrdia civil
s’ocuparà de la seguretat a l’aeroport, la policia nacional es farà càrrec del
que passi a l’interior de la basílica i les policies locals i els mossos d’esquadra
s’encarregaran del recorregut.
Trànsit, TEDAX,
GEI, Subsòl, Brigada mòbil, Unitat canina i d’altres especialitzacions també
estaran involucrades en assegurar la protecció del Papa i dels assistents a
l’acte.
El que és inèdit
de la situació és que els 800 aspirants a mosso d’esquadra que fa un mes i mig
que han començat l’institut també han de prestar la seva col·laboració
«voluntària» i no remunerada. La X participa en diferents fòrums online per captar l’ambient que es
respira arran d’aquesta notícia. La seva participació en una de les pàgines web
que sovint visita es limita a desitjar que no passi res, perquè apart de
prendre apunts, els aspirants no podran fer res més si hi ha algun incident: no
aniran armats ni portaran la defensa.
Gràcies a Déu (i mai més ben dit) aquell dia no succeeix res greu. S’esperava molta més
afluència de gent de la que finalment hi va anar, i el cordó policial, amb
homes i dones uniformats cada vuit o nou metres al llarg de tot el recorregut,
no té cap altra feina que respondre les preguntes dels ciutadans (recordeu el
que vam explicar sobre la «i» d’informació a la gorra?) i limitar-se a passar-se
el matí a peu dret. De fet, hi ha zones del recorregut en les que els aspirants,
davant seu, només hi tenen un portal buit.
L’Y i els seus
companys i companyes van fent torns per descansar una mica i esmorzar el que hi
ha a la bossa que els han subministrat: una ampolla d’aigua, una fruita i un
entrepà SENSE TOMÀQUET. On s’és
vist, això, a Catalunya???!!!
L’anècdota del
dia la protagonitza el mateix Papa, o més ben dit el seu xofer. Per problemes
d’agenda o d’horaris, el recorregut del papamovil,
que havia de durar trenta minuts, en dura la meitat. Cosa que, matemàticament,
vol dir que el vehicle passa al doble de la velocitat prevista. I ho fa tant de
pressa que és pràcticament impossible veure el Pontífex. El cotxe està a punt d’atropellar
algun caporal i tot! La broma del dia és preguntar-se si no el devia conduir
l’Alonso, el papamovil... (Tot i que,
veient els últims resultats de Ferrari a la F1,* més
aviat devia ser Vettel, el conductor).
L’Y arriba a
casa cap a mitja tarda, cansat i famolenc. Fa hores que té l’entrepà als peus.
Dina una mica i se’n va a dormir aviat. L’endemà és dilluns i és sant
tornem-hi.
Els aspirants
de la 24ª promoció acaben de tenir la seva primera experiència de carrer,
flanquejats, envoltats i protegits pels seus companys mossos i pels altres
cossos de seguretat del país. Poden estar orgullosos de la seva feina: de ben
segur que no tothom comença la seva carrera professional amb la benedicció del
mateix Papa de Roma. Si ja ho deia l’Enrique Iglesias fa alguns anys: «Es casi una
experiencia religiosa**...».
* A data 26 d’abril de 2011, quan s’escriu aquest capítol, Sebastian Vettel ha guanyat dues de les tres curses disputades i va primer en la classificació general. Finalment, a quatre curses pel final del mundial, Vettel ja té el títol a la butxaca.
** Experiencia religiosa, de l’álbum d’Enrique Iglesias amb el mateix nom, Fonovisa, 1995.
No hay comentarios:
Publicar un comentario