4. Eleccions al Parlament de Catalunya

Durant el primer trimestre del curs tenen lloc les eleccions al Parlament de Catalunya. Sense incidents remarcables, les eleccions del 22-N seran recordades pel canvi de govern. Un desgastat tripartit «cedeix» la presidència al candidat de CIU, que obté una àmplia i còmoda majoria.

Això provoca canvis en tots els àmbits: des de l’evident canvi de president i els obvis canvis de consellers, fins al canvi de nom d’algunes conselleries i sobre tot canvis en la política i en les maneres de fer. (De fet ja ho deien en el lema de precampanya: «Comença el canvi»).

Atenent al tema que ens concerneix, el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació Joan Saura és substituït pel conseller d’Interior (a seques) Felip Puig.

Un cop passada l’eufòria de les eleccions i fetes ja les primeres actuacions del conseller Puig (derogar el codi ètic impulsat pel conseller Saura, eliminar la limitació de 80 km/h i el contundent desallotjament d’un edifici okupat), la imatge que comença a rebre la ciutadania és que la mà ferma del conseller i la obertura en el tema de les comunicacions estan començant a ajudar a la recuperació de l’autoestima d’un cos llargament menystingut.

El comentari més habitual que se sent és que «el Saura li ha posat fàcil» o «no costa gaire fer-ho millor que el Saura». El temps serà el millor jutge.

El cert és que la imatge que es dóna des de la conselleria d’Interior és de suport incondicional al cos, i fins ara, en els TRES PRIMERS MESOS DE GOVERN, el conseller Puig ha elogiat la tasca policial des de diferents escenaris i s’ha bolcat per tornar el prestigi perdut al cos dels mossos d’esquadra.

A més a més, la millora en les comunicacions i la obertura de nous canals en xarxes socials* fa que ara no costi gens trobar notícies relacionades amb les actuacions del mossos d’esquadra. Això sumat a la força que atorga saber que tens el suport de qui et mana, dóna una imatge d’unitat i de cohesió que feia temps que no es veia. Els ciutadans comencen a testimoniar que la seva policia no deixa mai de treballar (no ho ha fet mai!) i que és una policia propera i ben preparada. Si fins i tot surt al CSI de Nova York!**

  

NOTA IMPORTANT: La primera versió d’aquest capítol va ser escrita abans dels fets esdevinguts el 27-M a la plaça Catalunya de Barcelona i el 15-J al Parlament de Catalunya. En la següent revisió, posterior a l’inici de les retallades, la polèmica de les armilles i la imatge de sindicats i agents en peu de guerra, els autors decidim abstenir-nos de fer cap valoració sobre la tasca de la conselleria. La darrera revisió, amb data de febrer de 2013, ja duu el nom d’un altre conseller, el Sr. Ramon Espadaler, fruit de les eleccions anticipades i de la crisi global (tant a nivell econòmic com ètic), i la consigna «mossos en lluita» ja s’ha escampat per tot el territori, on múltiples pancartes exposen les mancances que pateix aquest col·lectiu de treballadors públics. Els autors d’aquest humil diari esperem i desitgem que finalment s’imposi el seny i la voluntat de fer bé les coses, el diàleg i la negociació, la humilitat i la honestedat, tots requisits indispensables per una convivència democràtica i pacífica.

*Canal mossos a Facebook: https://www.facebook.com/mossoscat

Canal mossos a Twitter: @mossoscat

**Tot i que la caracterització del personatge no està gaire ben documentada, és significatiu que fins i tot una sèrie de renom com aquesta vulgui fer apareixer la policia catalana en un dels seus capítols. http://www.youtube.com/watch?v=qf7Gp1VyE1s