5. El segon trimestre i el pas de l’equador

El segon trimestre, des de principis de gener fins a mitjans de març, és una mena d’oasi enmig del desert, un paradís a la terra.

El primer trimestre ha estat esgotador per la gran quantitat d’assignatures, però, sobretot, per la forta pressió psicològica sobre els aspirants. El segon trimestre, en canvi, sense deixar de ser dur, és molt més lleuger. És un respir, una alenada d’aire fresc enmig de la tempesta dels primers mesos i de l’huracà que suposaran els últims.

Comença a haver-hi més assignatures pràctiques, més moviment. Es dupliquen les hores de defensa personal. El tir deixa de ser teòric. Les actuacions policials al bulevard comencen a tenyir-se de cruenta realitat.

Abans d’entrar a l’ISPC, a l’Y li van dir, molt encertadament:

—Saps el programa Callejeros de Cuatro? Tots aquells casos extrems que surten, barris marginals, camells, prostitució, frikis, bandes, clans, gent vivint al límit o directament fora de la llei? Doncs tot allò és real. No van a buscar-ho pas gaire lluny, no. Allò és el que et trobaràs quan surtis al carrer.

Amb aquest panorama pel davant, ja està bé que les pràctiques siguin quan més reals possibles.

***Un dia típic a l’ISPC***

Un dia típic a l’institut comença identificant-se per entrar (sobre les set i vint del matí) i travessant la pasarel.la per arribar als vestidors. Allà toca canvi de roba, posar-se l’uniforme (impecablement planxat i amb la ratlla de la camisa i el pantaló ben marcada, cosa que porta més d’un maldecap a la X), prendre’s un cafè amb els companys (amb compte de no tacar-se; no està de més deixar un d’aquells llevataques en esprai al caseller o unes tovalloletes amb la mateixa fórmula a la motxilla per estalviar-se el viatge al vestidor ) i anar a formar. Si com a primera assignatura hi ha educació física, toca passar pel vestidor altre cop, tornar-se a canviar, amb cura de deixar la immaculada camisa ben penjada, i anar a cap a la pista d’atletisme o el gimnàs. Dues hores després, quan el fetge ja surt per la boca i finalitza la classe, toca una dutxa ràpida. A l’institut, el concepte rapidesa adquireix una nova dimensió. Segons el diccionari del IEC, ràpid vol dir «que té lloc amb una gran velocitat». Doncs a la dutxa descobrireu que, en temes de velocitat, aquí, al contrari que a la carretera, no hi ha limitació! Podreu batre al mateix Superman quan entrava a la cabina telefònica com a Clark Kent i en sortia com a superheroi al cap de pocs segons quan en deu minuts us hagueu de despullar, dutxar, assecar, posar-vos l’uniforme i ser a l’aula, tot alhora i tots alhora. Si en les proves mèdiques encara no vau perdre tota la vergonya de passar una tarda fent teràpia de grup en calçotets, ara, que us veureu completament despullats sota l’aigua, aquest mot, vergonya, ja desapareixerà del tot del vostre vocabulari. Però no patiu, que no hi haurà temps per comparar res, sota l’aigua. Cada mil·lèsima de segon està cronometrada, i no us podeu permetre el luxe de malgastar-ne cap. Recordeu que fer tard a classe suposa una nota informativa. Amb el temps acabareu saltant-vos els passos entremitjos del procés i fent servir la pròpia camisa com a tovallola.

Un cop a classe, en aquest cas, tocaria esmorzar. Teniu un quart d’hora. Un consell: si porteu un entrepà massa gros no us el podreu acabar, perquè quinze minuts, a l’ISPC, són exactament 900 segons, i si algú entra tard a classe, ja sap què li toca: nota informativa.

Si a primera hora us toca tir, ja us podeu oblidar d’esmorzar, aquell dia. Entre la distància que hi ha des de la zona de tir fins a les aules i el temps que es triga en formar per poder marxar ordenadament, ben just si tindreu temps d’arribar puntuals a la següent classe. A més a més, tampoc podríeu agafar l’entrepà: tindreu les mans adolorides pel fred que haureu passat a la galeria de tir, a les nou del matí, en ple mes de gener.

Per fi, a les tres, després de quatre hores més de classe, arriba l’hora de dinar (sempre depepent del torn que us toqui, és clar). Carmanyola (que moltes vegades us menjareu sense escalfar per no perdre temps a les cues del microones) o menjador, cafè ràpid, visita a la zona de tolerància (si s’escau) i sant tornem-hi, dues hores més. Si toca classe de pràctiques interdisciplinàries, pot ser que altre cop us toqui canviar-vos de roba per fer de figurants. Que dic jo que quan la Katie Perry va escriure allò de You change your mind like a girl changes clothes* no devia conèixer aquesta faceta dels mossos d’esquadra, si no la lletra hauria estat ben diferent. Quan acaba la classe pràctica, evidentment s’ha de tornar a vestir d’uniforme. La jornada acaba, onze hores més tard, formant al pati de banderes, tornant cap al vestidor (un altre cop!) i creuant de nou la passarel.la. Cotxe, moto o el que sigui, i cap a casa. En total, des de que marxa al matí i torna al vespre, l’Y passa catorze hores diàries fora de casa. I això es repeteix una dia darrera l’altre fins a final de curs. L’estada a l’ISPC no és cap llit de roses. Durant el curs, a més a més, encara hi ha seminaris, que es fan després de la formació de la tarda. O us podeu quedar a estudiar a la biblioteca. O reservar el tatami o el bulevard per fer pràctiques. O tindreu anglès o qualsevol altra assignatura voluntària extra que hagueu triat.

Els dilluns al matí la formació es fa una mica més llarga perquè es puja la bandera amb el rerefons de l’himne nacional de Catalunya, i la cerimònia es repeteix a la inversa el divendres per la tarda. Així doncs, l’últim dia de la setmana, quan l’esgotament ja quasi us té en escac i mat, encara plegareu una miqueta més tard.

Vist en perspectiva, nou mesos passen molt ràpid. Així que, encara que sembli difícil, gaudiu del privilegi d’haver arribat on sou.

***El pas de l’equador***

El dijous 11 de febrer de 2011 té lloc el «pas de l’equador», una jornada amb caràcter lúdic per celebrar que s’ha arribat a mig curs. Els dies previs l’Y, que s’ha apuntat a bàsquet i a vòlei, s’ha quedat per les tardes a jugar els vuitens, quarts de finals i les semifinals, partits que decidiran qui juga la final contra l’equip dels instructors/instructores, que es disputa el dia en qüestió. Aquest dia no es fa classe. Després de la formació del matí, molt més permissiva que habitualment, tenen lloc les diverses finals esportives, tan masculines com femenines: futbol, bàsquet, vòlei, atletisme, relleus, BTT, petanca, duatló, etc. També hi ha moltes altres activitats i jocs, tant diverses com un concurs de relats curts (aquest any el tema és la violència contra la dona), un túnel del terror, airsoft, màgia, karaoke amb el Singstar, Play Station, competició d’emmanillaments, estirar la corda o fins i tot com posar tota una secció dins d’un vehicle utilitari (el rècord d’aquest any està en 22 persones).

Cada secció, a més a més, es dissenya la seva pròpia samarreta, que aquest dia llueix amb orgull.

És una jornada lúdica i festiva que permet, a l’Y i a tots els seus companys i companyes, alliberar-se durant unes hores de l’estrès i la pressió amb què viuen a l’institut i estrènyer llaços relacionals.

*En el context de la cancó, ella li diu al noi que canvia d'opinió més vegades de les que una noia típica canvia de roba. Katie Perry, Hot N Cold, de l'àlbum «One of the boys», Capital Records, 2008. http://www.youtube.com/watch?v=yY3CehyfUko